I Matti di Corsica

Les Matti constituent une suite de recueils en Italie consacrée aux doux dingues que l’on croise dans une région donnée. Le projet éditorial de composer un tel ouvrage pour la Corse est ancien. La condition de crise augmentant notablement les chances, non pas d’en croiser, mais d’entendre parler de nos idiots, nos bloqués, nos excentriques, nous livrons en corse, quelques Matti rapportés par Barabì.

Ils peuvent, dans le cadre du blog Decameron 2020, être rapportés par d’autres auteurs et même en d’autres langues… Plus détaillés, plus courts, plus ou moins vrais (certains de Barabì sont authentiques) ou carrément inventés…

Matti di Corsica di Barabì

  1. C’era un scemu ch’in tempi di cunfinamenti avia decisu d’apra a so finestra solu a notti parchi li paria più pura l’aria, più sicura… si chjappò una puntura è si ni muriò…
  2. C’era un mattu ch’ùn accarrizza più u so ghjacaru.
  3. C’era un tontu chì ùn apria più a finestra a notti parchi pinsaia chi i topipinnuti l’avianu da cuntaminà.
  4. C’era un ministru scemu ch’avia prupostu di cuntinivà à vutà pa l’alizioni, ma chì pinsava ch’era meddu di stà si in casa. Nimu u capiva, mà i più scemi u suvitonu e andonu à vutà.
  5. C’era un tontu chì piutostu di firmà cunfinatu incu à so donna, tranquillamenti in casa, priferì saltà pa’ a finestra.
  6. C’era una cità di scemi chi i signari vinianu à rumà tutti i seri ni so vii, vistu chì più nimu ùn iscia da a so casa.
  7. C’era un simpliciotu chì avia dicisu di cunfinassi annant’à un isulottu, solu solu. Fù truvatu mortu di fami dui anni dopu.
  8. C’era un omu chì senza cuntattu alcun cù nimu avia dicisu di scrivà si lettari di nutizii, d’amori, di spiranzi. Tutti i ghjorni i pustava na scatula ghjalla di a Posta. Ùn ne ricevi mai una sola. S’avidi à un mumentu chì ùn ghjunghjerianu mai ssi lettari… Si sentì quiddu ghjornu, da veru, à l’abandonu.
  9. C’era quiddu omu chì a notti surtia di casa è chi, vistu u statutu d’urgenza, senza crucià mai nimu in i stradi, si mettia à briunà cum’è Gabin in a Traversée de Paris : « Monsieur Janvier, 22 rue de Moulineaux !!!! ». Tutti ridianu di ssu scemu cinefilu, ma nimu apria a so finestra…
  10. C’era un tontu chì pinsendu prussimu l’ultimu ghjornu cumprò centinaii di carta igienica è centinaii d’accendini è d’aciarini. I piattò in una sappara… Un ghjornu un timpurali tamantu suvitati da una fiumara annigò tutta a so marcanzia. Ni firmò nudda da salvà… Quissu fù u so ghjornu ultimu…
Nouveautés
Decameron 2020 - Le livre
Article ajouté à la liste de souhaits